Sergi Pedrerol analitza la situació del waterpolo

La periodista Raquel Herrero entrevista el director esportiu del CN Molins, en Sergi Pedrerol, que analitza la situació del waterpolo a nivell espanyol i internacional.

Una medalla olímpica en un esport minoritari com el waterpolo és la màxima aspiració?
Sí. En qualsevol esport que no sigui futbol o bàsquet és la màxima aspiració de qualsevol esportista. A nivell internacional, a part dels Campionats del Món, els Jocs Olímpics són un aparador que tothom veu, que és molt mediàtic i és l’objectiu en la carrera de qualsevol esportista.

Es pot viure del waterpolo?
No, i menys ara. Abans encara podíem viure d’alguna manera perquè érem professionals d’això, però cada vegada n’hi ha menys. És un esport minoritari en el que els equips de la Divisió d’Honor sí que cobren alguns diners, però no tots. Abans, fa set, vuit o deu anys sí que es podia viure. Ara és molt complicat viure només d’això.

Per què la gent majoritàriament prefereix veure un partit de la selecció espanyola de futbol que de la waterpolo?
Perquè és el que té la gent en el seu dia a dia. Tu compres un diari i el que tenen és futbol. Veus la televisió i el que hi ha és futbol. Poses la ràdio i tens futbol. Si no hi ha una varietat on la gent pugui escollir, al final es crea una cultura de futbol, futbol i més futbol. És veritat que el futbol és un esport que es pot jugar a qualsevol lloc, cosa que els altres no. El futbol té l’avantatge que amb una pilota i a qualsevol lloc, al carrer, a un parc, pots jugar. La resta és més complicat. I, a part, aquesta oferta que hi ha que vulguis o no has de menjar-te el futbol. És molt estrany trobar a algú que no li agradi el futbol. Per jugar a waterpolo ja necessites moltes més coses que una pilota. Necessites no només una piscina, sinó una piscina que estigui en condicions, que tingui unes porteries, una pilota, equipament per poder jugar, que hi hagi algú que t’ensenyi o que en sàpiga, etc. De futbol tothom en sap i tothom entén.

Per què el waterpolo no rep un tractament informatiu igual que altres esports amb més ressò com són el futbol, el bàsquet i el tennis?
Primerament, perquè és un esport difícil de vendre. Quan és fa per la televisió, només es veu una part del jugador que és el cap i és difícil reconèixer el jugador. En segon lloc, perquè tal i com està muntat el sistema, el futbol s’ho emporta pràcticament tot. Ara per ara, la gran majoria de gent i la societat el que demana és futbol, futbol i futbol, i quan s’acaba el futbol més futbol. A part d’això, hi ha poca cosa més: alguna cosa de bàsquet, d’handbol i tennis, esports on darrera es mouen molt diners. Però la resta d’esports minoritaris, no només el waterpolo, es queden arraconats. Només són recordats quan hi ha Campionats del Món o Jocs Olímpics.

Es podria fer alguna cosa perquè això canvies?
Si, es podrien fer coses, però es complicat. És el peix que es mossega la cua. El waterpolo és difícil de vendre i quan el fan per la televisió no hi ha gaire seguiment. Si no hi ha publicitat, la gent no el segueix, si no hi ha publicitat, no hi ha diners, la gent no el segueix i així successivament. És molt difícil. El tema de les federacions també fa molt: el waterpolo està inclòs dins de la Federació Espanyola de Natació, on hi ha quatre o cinc disciplines més, amb la qual cosa encara complica més la historia: tot són entrebancs. A partir d’aquí, tots els recursos s’han de repartir entre les diverses disciplines i, segons els criteris que estableix la federació van repartint el que poden.

Actualment funciona millor el waterpolo femení que el masculí. Preocupa el futur d’aquest esport a Espanya?
No, el futur no. Va passar una etapa en què l’equip masculí va aconseguir grans coses i ara ha començat una altra en la que sembla que les noies ho estan aconseguint, tot i que els nois no és que ho estiguin fent malament, van quedar cinquens en l’últim Campionat del Món i en els últims anys estan quedant entre els set o vuit millors del món, que no en tots els esports es pot dir. El que passa és que el fet de que no es facin medalles, a vegades sembla que sigui un fracàs o que la cosa estigui fatal, però no està tan malament. La situació no està com fa uns anys, però segueixen estant a l’elit dels millors equips del món. La salut com esport està bé, una altra cosa és el recolzament econòmic que es pugui tenir, que és més complicat, i, potser d’aquí uns anys, es paga tota la manca de recursos d’ara, però, de moment, es va subsistint.

Els esportistes de waterpolo masculins a Espanya veuen poc futur, motiu pel qual n’hi ha molts que emigren a clubs estrangers. Quines solucions viables pot tenir aquesta “fuga” d’esportistes?
La solució per a què no marxin són els diners. Al final, la gent es mou per diners, igual que en l’àmbit professional. No deixa de ser, pels que poden dedicar-se, la seva professió. A Espanya, aquí a Catalunya, ara mateix no hi ha diners per poder pagar jugadors, i per tant el que fan es marxar fora.

Novetats importants al Casal d'Estiu del club

Més torns, canvi de format i casals temàtics. Aquestes són les principals novetats del nou Casal d’Estiu 2014 del CN Molins.

Des del proper 22 abril, per als socis, i el 28 d’abril, per als no-socis, es podran fer les inscripcions per a un innovador Casal d’Estiu del CN Molins. Innovador perquè incrementa torns i enguany també hi haurà setmanes obertes a l’agost i el setembre. A més, es renova el format. En aquesta edició, cada setmana de casal serà temàtic per a què els participants puguin gaudir de noves activitats encara que repeteixin torn.
Aquí us podeu descarregar el full d’inscripció: Full Inscripció 2014

Díptic-Casals-Estiu-2014-1

Díptic-Casals-Estiu-2014-2

CLUB NATACIÓ MOLINS DE REI

Inscriu-te al nostre newsletter ara per a conèixer tot el que passa al Club Natació Molins de Rei.

NEWSLETTER

SEGUIEX-NOS A…